Lletres de Travertí: Llegendes gironines

Lletres de Travertí: Llegendes gironines

Lectures: "La núvia morta al país del vent" (I)

Vaig trobar aquest llibre ("La núvia morta al país del vent") escoltant un programa de radio, a Rac1, ara no recordo si era l'Islàndia de l'Albert Om. Em va cridar l'atenció el títol i la història real en la quan es basaba el seu autor, en Rafael Jiménez, per escriure aquesta novel·la: una noia vestida de núvia trobada penjada d'un arbre a Portbou. 

- M'encanta- vaig pensar.

Títol suggerent, una història real... i el vaig apuntar a la meva llista de desitjos d'Amazon. El llibre va arribar per Reis. Estic immersa en la lectura, així que de moment no vull avançar la valoració, però si que m'agradaria fer algun comentari.

L'autor: Rafael Jiménez

Quan vaig obrir el llibre el primer que em va cridar l'atenció va ser que és Policía Nacional. Per un costat vaig pensar que el material políciac i d'investigació dins el llibre podia ser sucós i amb molta verosimilitud. Però per l'altre, i després dels fets ocorreguts l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya, em venien esgarrifances de fred. 

Com molts fem, vaig xaferdejar el seu facebook per sobre ja que no sóc amiga seva (al facebook, vull dir). I evidentment els meus temors van quedar confirmats. Anti-independent total. Crític amb els polítics catalans. Uf!, això em podia coaccionar la lectura. Així que vaig oblidar el tema i vaig recordar les classes magistrals del professor de literatura, Josep Pla, a l'EMHU (Escola Municipal d'Humanitats de Girona). En Pla ens va comentar que molt sovint els autors, i sobretot grans autors, ens poden produir a nivell personal un rebuig, però en canvi les seves obres són genials. Partint d'aquesta premisa, vaig abandonar els pensaments de mostrar el meu rebuig a l'autor per les seves idees polítiques. De fet, si agafem el meu llibre i algú investiga sobre mí, li pot passar el mateix.

Així que m'estic concentrant en la lectura de la novel·la.

Comprar el llibre a l'editorial Principal

Notícia del llibre a La Vanguardia

Entre dones

Podeu trobar el llibre Entre dones a la llibreria Fòrum de Banyoles, a la papereria Arxifesta de Banyoles i a la llibreria Low Cost de Figueres. També me'l podeu demanar a mi directament a l'email rabelenda@abelenda.cat

Lletres de Travertí: La Font Pudosa: vivència i record

Lletres de Travertí: La Font Pudosa: vivència i record: Us animem a escriure les vostres vivències amb el paratge de la Puda, amb el balneari, amb el seu entorn... Teniu una anècdota per explicar...

Lletres de Travertí: El pare Mariver

Lletres de Travertí: El pare Mariver

Us recomano aquesta entrada publicada en el bloc Lletres de Travertí de l'Àngel Vergés sobre la figura de mossèn Verdura, el pare Mariver.

Retrum

La meva neboda em va deixar la novel·la "Retrum, cuando estuvimos muertos" de Francesc Miralles. Poso el títol en castellà perquè el llibre que em van deixar és en castellà però evidentment hi ha la novel·la en català. És una novel·la juvenil que m'ha agradat suposo perquè de tant en tant passejo pels cementiris tot i que no sé si seria capaç de dormir en un, crec que no. Hi ha una plana web que parla de Retrum, per tant, m'imagino que ell llibre ha agradat molt entre els joves, i no tant joves. Us deixo la plana web www.retrum.es en castellà i www.retrum.cat en català.

Us deixo la ressenya del llibre:

En Christian té setze anys i, des de la mort del seu germà bessó, s’ha allunyat dels seus companys de classe i de la família. Passa sol el temps lliure, llegint poesia i escoltant al seu i-Pod cançons tristes en el cementiri de Teià. Un capvespre veu que s’acosten al cementiri, situat en un turó sobre el mar, dues noies i un noi vestits de negre. Porten una flor violeta a la solapa i la cara maquillada de blanc. Els nouvinguts l’amenacen i tracten de foragitar-lo, però en Christian s’hi enfronta. Impressionats per la seva reacció, els joves forasters es presenten com a Alèxia, Lorena i Robert.

En una conversa a la llum d’espelmes, li revelen que han format una ordre secreta, RETRUM, que es reuneix als cementiris amb un propòsit obscur… Qui aspiri a unir-se al grup s’haurà de sotmetre a un desafiament: passar tota una nit sol al cementiri. Inspirat per les lectures i les cançons sinistres que sempre acompanyen la seva vida, en Christian s’ofereix a passar la prova l’endemà a la nit.

Després de superar les hores més terrorífiques de la seva vida, es lliurarà progressivament als jocs estranys de “l’ordre pàl·lida”, com també es fa anomenar el quartet, mentre l’Alèxia es va convertint en alguna cosa més que una amiga. Però com diu un vell proverbi àrab: «Qui truca repetidament a la porta, acaba entrant...»

Vosaltres dormiríeu en un cementiri?

M'agraden les frases de diferents autors que Francesc Miralles recull al principi de cada capítol.

"Hay que enfrentarse a la muerte con valor y luego invitarla a una copa" Edgar Allan Poe

T'agrada la novel·la negra? (II)

Pels amants del gènere de la novel·la negra us deixo una llista que ens va passar el company Joan del Club de Lectura de Pla de l'Ametller (Banyoles).

"La trilogía Dupin" (Edgar Allan Poe)


"El sabueso de los Baskerville" (Arthur Conan Doyle)

"El llarg adéu" (Raymond Chandler)

"La clau de vidre" (Dashiell Hammett)

"1280 almas" (Jim Thompson)

"Huye rápido, vete lejos" (Fred Vargas)

"Total Kehops" (Jean-Claude Izzo)

"La mirada del adios" (Ross MacDonald)

"Los mares del Sur" (Manuel Vázquez Montalbán)

"Triste, solitario y final" (Osvaldo Soriano)

"Tiempo de lobos" (Martin Cruz Smith)

"Cosecha roja" (Dashiell Hammett)

"Nada" (Jean-Patrick Manchette)

"L'últim petó autèntic" (James Crumley)

"Asesino dentro de mí" (Jim Thompson)

"Retrato de humo" (Bill S. Ballinger)

"Mercuri" (Bill Pronzini)

"La luna de los asesinos" (Donald E. Westlake)

"El Somni etern" (Raymond Chandler)

"Memòria mortal" (Didier Daeninckx)

"Oi que maten els cavalls?" (Horace McCoy)

"El almirante flotante"

"La bestia debe morir" (Nicholas Blake)

"Un cec amb una pistola" (Chester Himes)

"La piedra lunar" (Wilkie Collins)

"La playa de los ahogados" (Domingo Villar)

"La memoria en donde ardía" (Miguel Bonasso)

"La màscara de Dimitros" (Eric Ambler)

"La mirada del observador" (Marc Behm)

"Disparen sobre el pianista" (David Goodis)

"Un día volveré" (Juan Marsé)

"El caso de los bombones envenenados" (Anthony Berkeley)

"La neblina del ayer" (Leonardo Planidura)

"El poder del perro" (Don Winslow)

"La jungla de asfalto" (William Riley Burnett)

"El asesinato de Roger Ackroyd" (Agatha Christie)

"Pietr el letón" (Georges Simenon)

"Roseanne" (Maj Sjöwall, Per Wahlöö)

"Extraños en un tren" (Patricia Highsmith)

"La quinta mujer" (Henning Mankell)

"El cartero siempre llama dos veces" (James M.Cain)

"Más allá hay monstruos" (Margaret Millar)

"La vida misma" (Paco Ignacio Taibo II)

Trilogía de Argel. "Morituri". "Doble blanco". "El otoño de las quimertas" (Yasmina Khadra)

"Expediente Barcelona" (Francisco González Ledesma)

"Un beso de amigo" (Juan Madrid)

"Parany per a una noia" (Sabastien Japrisot)

"La voz del violín" (Andrea Camilleri)

"Tiempo para crear, tiempo para matar" (Lawrence Block)

"Prótesis" (Andreu Martín)

"Tarántula" (Thierry Jonquet)

"Petita venedora de prosa" (Daniel Pennac)

"No hay bestia tan feroz" (Edward Bunker)

"Chau Papa" (Juan Damonte)

"Al final de la nit" (John D. MacDonald)

"Escopiré sobre les vostres tombes" (Boris Vian)

No puc donar massa opinió perquè crec que no n'he llegit cap d'aquesta llista, si que he llegit novel·les d'alguns autors citats com Edgar Allan Poe, Agatha Cristie, Wilkie Collins, Arthur Conan Doyle, Manuel Vázques Montalbán, etc, però no els llibres que se citen aquí.

En Joan, que hi enten més en negra que jo recomana les que he assenyalat amb negreta, amb especial "L'últim petó autèntic" (James Crumley) i "Al final de la nit" (John D. MacDonald).

A mi em ve de gust llegir "Escopiré sobre les vostres tombes" (Boris Vian), que és el proper llibre del Club de Lectura del Pla de l'Ametller.

Què llegeixes? Novel·la negra (I)

Després d'atrevir-me amb una obra tan genial com la del "Jo confesso" d'en Cabré, m'he decit aquest mes de setembre per llegir alguna novel·la més fàcil, més ràpida... Així que m'he endinsat en les pàgines d'"El número de la traición" de Karin Slaughter. Aquest llibre el vaig guanyar en un concurs fet pel portal L'illa dels llibres. Preguntaven sobre "De què teniu por? Què us fa més por o pànic?". Vaig contestar i em van regalar el llibre de Karin Slaughter signat per ella.

És una novel·la de gènere criminal, amena i molt ràpida de llegir.

Em fa gràcia el que han posat sobre l'autora a la solapa del llibre: "Karin Slaughter es autora de varias series superventas de novelas criminales situadas todas ellas en el Sur de los Estados Unidos. Como buena residente de Atlanta que es, divide su tiempo entre la cocina y la sala de estar". La gent que viu a Atlanta passa el seu temps entre la cuina i la sala d'estar???????????

En fi, si us agrada el gènere la història d'aquesta novel·la està molt bé. Se'm van posar els pèls de punta!

Si voleu saber més sobre la Karin Slaughter us deixo la seva web www.karinslaughter.com

Si us interessa més sobre el gènere: www.leonovelanegra.com

La societat actual viu d'esquena a la mort?

Bona pregunta. Jo ho vaig llegir en algun article però no estava formulada com a pregunta sinó com una afirmació. No sé, a trets generals crec que sí. Ho he pogut corroborà aquest estiu. Per motius de feina m'he acostat més a la mort. Abans hi vivia d'esquenes. Hi passava de puntetes. Suposo que em passava el mateix que un dels personatges de Jaume Cabré en la seva novel·la "Jo Confesso":

"No temo la mort, només m'hi enfado. M'enutja la mort però no em fa por. On tu ets, no hi ha la mort; on hi ha la mort, no hi ets tu. Per tant, tenir-li por és perdre el temps. I en parlava tant que estic segur que li tenia por, potser tanta com jo".

Li tenim tanta por que per això vivim d'esquenes a la mort? O en parlem poc o massa perquè li tenim por? Li tenim por?

He vist persones que no gosen entrar als vetllatoris, que els tanatoris els hi provoquen una espècie de "yu-yu", que tocar un llibre que parli sobre la mort li produeix esgarrifances... però en canvi irremediablement un dia o altre haurà de passar pel tràngol de morir-se i potser amb sort ni s'adonarà però un dia o altre haurà de passar pel tràngol, que això crec que encara és més difícil que la pròpia mort, haurà de passar pel tràngol de viure la mort d'un familiar o amic i llavors continuarem insistint que hem de viure d'esquenes a la mort?

M'agrada molt un llibre que he trobat en un tanatori. "Reflexiones en torno a la muerte" amb opinions i reflexions de diferents autors i personatges públics com Antonio Gala, Romà Gubern, Anji Carmelo, Joaquín Barraquer Moner o Alfredo Bryce Echenique, entre altres.

Us deixo més bibliografia que he anat adquirint:

"El viatge de Tànatos", de Jordi Domingo
"El buen duelo", d'Anji Carmelo
"Tombes i lletres", diversos autors (Edicions Sidillà)
"Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines", de Judit Pujadó

Heu passejat mai per un cementiri?

Mea culpa, confiteor

He acabat de llegir el llibre "Jo confesso" de Jaume Cabré. Confesso: "em trec el barret davant Jaume Cabré". Quin domini de la llengua, dels recursos literaris, increïble, ja no només per la història, que també, sinó pels canvis de narrador que efectua, la barreja de vida i de dates que realitza amb els personatges que encarnen la maldat, els canvis de temps verbals, els diàlegs, els canvis de temps de present a passat i de passat a present... això només ho fa un MESTRE amb majúscules, a un altre tot això li surt un "xurro". Jo m'he quedat amb la boca oberta i encara hi continuo tenint la boca oberta potser perquè m'agrada escriure i he quedat admirada de la manera que Cabré ho fa.

He agafat notes per apuntar frases lapidàries i he extret notes de temes que m'interessen com és el cas de la mort:

"I vam deixar els morts sols i freds i a les fosques amb les seves històries eternes"

"Jo confesso" ha passat a formar part de la meva col·lecció de llibres selectes.

Mea culpa, confiteor.